Margalideta, adiós;
jo me’n vaig a servir el Rei.
Per mi es nostro coronell
ja frissa de veure-mós.
Hòstia consagrada,
en bones mans t’has posada,
tota feta de carn i sang;
la meva ànima vos coman,
que en el cel sia portada.
Oh càliç, tan divinal,
sang preciosa de Cristo,
no permeteu que jo visca
ni muira en pecat mortal.
Ara és hora d’anar a batre
i engegar es segadors.
’Vui en tenim vint-i-dos,
demà passat vint-i-quatre.