Na Maria de ses Coves
¿sabeu com se deu campar?
Des que En Coc la va atupar,
no se n’han sabudes noves.

Damunt es Puig de Sant Nofre
vaig sembrar faves i lli;
demà passat, s’altre dia,
les vàrem anar a coir.

S’altre vespre,
una al•lota plorava,
perque se tractava
de despedir-sè.
Es jove que ella festejava
a Ciutat se n’anava
per embarcar-sè.
Lo darrer que liva dir:
-Juan, si vas a L’havana,
no deixis a cap cubana
lo que em guardaves per mi.
Estoja’m lo que em prometeres
e svespre que em feres
aquell jurament.
Jo te promet que seré una dona,
del món la més bona,
per fer-te content.
Emperò, si jo sé que vas
a xupar altra taronja,
te dic que em tancaré monja
d’un convent, i no ho sabràs.-
En Juan va deixar s’al•lota,
com una bambota,
damunt es portal.
I sa mare ets uis li eixugava
amb so davantal.
Mare i fia s’abraçaren.
-Adiós fins en tornar!-
De besades que li daren.
es nas li varen pelar.