Estimat, ausent de vós
jo no crec que viure puga.
Vénga la mort per tots dos,
si no, a mi que me’n duga!
Ai, ai, ai, Catalineta,
que tu la m’has de pagar,
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta!
Diumenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
fadrins ja en varen venir;
més pena va ser per mi
perquè no venguéreu vós.