Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Adiós, moixeta ganga;
moixeta ganga, adiós.
¿A on és Na Juanaina,
sa més amiga d’En Ros?
Ses paraules de ta mare
són qui m’han encativat,
però ses teves, guilana,
me roben sa voluntat.