Des que som casats, fins ara,

Des que som casats, fins ara,
sa dona em deia “Nadal”;
i ara, com pas es portal,
“Al•lots, vet aquí ton pare”.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Llucmajor

Núm de glosa

2039

Volum

III

Altres cançons relacionades

“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.

Es meu estimat no es corca,
ni es corca ni es corcarà,
perque jo el vaig fer passar
tres pics per sa pedra tosca.

Qui no té mal i gemega,
Déu l’hauria de pagar.
Bona penitència fa
un qui tot lo dia sega.