-Això és pena que jo tenc-
sa mare deia a sa fia;
-Si et cases i no l’avens,
s’ha acabada s’alegria!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1137
III
-Madona d’es Pou, bon dia;
En Gel Tarrigó és aquí
i diu que vos vol servir
a vós i sa vostra fia.
A baix de sa Penya Bosca
hi ha florit un roser.
Jo sempre dic i diré
que tenc d’esser nora vostra.
Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.