-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.

Jo cant enmig d’es carrer,
garrida, davant ca vostra.
Sa lluna encara no és posta;
si alç es cap, la veuré.

-Rossinyol no vol cantar
que no siguen ods.
-Ni dos, ni un tot sol.
Què bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen tres.
-Ni tres, ni dos, ni un tot sol!
Que bé canta el bon rossinnyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen quatre.
-Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguin cinc.
-Ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen sis.
-Ni sis, ni cinc, ni quatre,ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen set.
-Ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen nou.
-Ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen nou.
-Ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen deu.
-Ni deu, ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyols!