Mestressa de teixidor
no pot berenar quan vol,
perque ell penja en es reol
una esquella o picarol
i ho fa coneixedor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Teixidors
Artà
653
II
Soleiet de Déu,
si m’encalenties,
quan me moriria,
tot t’ho deixaria:
tot seria teu.
Felanitx, Campos, Porreres,
Manacor, Petra i Artà,
Andratx, Sóller i Calvià,
Muro, Sa Pobla i Sencelles.
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.