Mestressa de teixidor
no pot berenar quan vol,
perque ell penja en es reol
una esquella o picarol
i ho fa coneixedor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Teixidors
Artà
653
II
Es meu minyonet té son
i el durem a dins es llit:
dormirà tota sa nit
content com un rossinyol.
Vou-veri-vou, vou-veri-vou.
A un lloc que se diu Betlem,
damunt un escui de mar,
es gra que va replegar
bastava per sustentar
tot Roma i Jerusalem.
Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.