’Polòni, com això és sol,
que et duia un pa recolat;
el duia i el m’he menjat,
perque ta mare no em vol.

No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi,
que passases per aquí
i sols no poguesses dir:
“Al•lota meva, adiós!”

El rossinyol no té coa,
perque la hi varen taiar
quan va anar a espipellar
flor de llimonera jove.