Dos que amb so parlar s’entenen,
que se parlen d’amorós!
¿No veis, enmig d’aquests dos,
mirades que van i vénen?

Com escur i sent passar
per ca meva, lo meu bé,
a excuses d’aigo tirar
trec es cap en es carrer.

Recorda’t d’aquelles serves
verdes que et vaig enviar
perque et poguesses servar,
i, com més va, manco et serves.