Fadrina em donares pena,
i essent casada i tot;
per acabar en un mot:
me tens lligat amb cadena.
Un dia, semblant-me festa,
a dur aigo vaig anar,
i beure me demanà
un jove, d’una finestra.
Jo tota em vaig retgirar
i vaig tornar com a terra:
-S’aigo d’es pou i sa gerra,
tot està a vostro manar.
-Jo et faré unes sabates
i llavò mos casarem.
-Ell tu m’ho endevines ferm:
allà on me pica, grates.