¿Què és lo que no estimam gens
i a tots mos fa molta nosa,
i seguit seguit se posa
dins es nostros pensaments?
La mort.

Encara que l’amo em diga:
-Baix i arreu, andritxol-,
sempre hi ha qualque redol
que no tai sinó s’espiga.

Encara que siga al•lota
i tu cavall acossat,
no et riuràs de mi, estimat:
no em miris per tan purota!
Un clavell dins sa bajoca
que ningú mai ha olorat,
perque és ben segur, estimat,
que olor en devia fer poca.