Amb sa fauç m’he fet un tai,
da’m un bocí de gonella.
Bé va fer no segar ella;
jo no n’haguera après mai!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Binissalem
351
II
Mestre Lau, essent fadrí,
’magava ses sobrassades
dins ses bótes congrenyades,
quan ’vien buidat es vi.
I llavò movia un bot
quantra ses seves germanes:
-Sou voltros qui les heu dades
an es qui habiten aquí.
Cada u se’n va amb ses seves;
jo vendré amb vós, si em voleu,
i per vós duré sa creu
damunt ses espatles meves.
No el voldria teixidor
ni sastre ni sabater:
una dona sempre té
de sa malura calor.