Altres cançons relacionades
¿Vols que et digui, Catanyó,
de quin modo n’has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estra content ni felló.
En vint dies vaig menjar
seixanta vegades faves:
es dematí, de trempades;
es migdia, de cuinades,
i es vespre de recaufades:
això era per mudar.
Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.
Tradicionari de Mallorca
