Devers la Mare de Déu,
que hi tenia, de trempat!
I ara que ja n’he ballat,
si no tornes, estimat,
a mi no em sap gens de greu.
No el voldria teixidor
ni sastre ni sabater:
una dona sempre té
de sa malura calor.
Bona diada fa avui
per atropellar el qui frissa.
Enciam de ravenissa
no me’n dugueu, que no en vui.