Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.

Dins es camp de Son Fortesa,
un card girgoler hi ha.
Vuit dies hi vaig pegar
amb sa destral en sa mà
i em vengueren a aidar
i no el vaig porer tomar;
mirau si du fortalesa!
Com lo tengueren en terra,
entaulat i quant hi ha,
set mestres hi vaig menar
i m’hi varen judicar
set-cents bastimenst de guerra,
una nau, una galera
i cent abarques de pescar
que mai descobriren terra.
D’es brancam vaig fer bufets
per sopar cent criatures,
i de ses llavodures
en varen fer tabulets.
Una branqueta cruixida
que en aquest card se trobà,
fusters hi varen anar,
i m’hi varen judicar
de posts una gran partida.
Sa branca més petitona,
qui es vent la va esqueixar,
també la vaig mirar,
i m’hi varen judicar
set mil bigues de tafona.
I, de lo que va restar,
feren barques canoneres,
caixes, bufets i pasteres
per tot un gènero humà.
I, d’un card petitoneu
qui ran d’aqueixs gros hi havia,
judicaren si tendria
unes portes per la Seu,
i, llavó, un carretoneu.
També varen judicar
de fer un pont enmig de mar,
perque poguessen anr
fins a Barcelona a peu.

-D’on veniu, don,
Margalideta?
¿D’on veniu, d’on,
Margalidó?
-De terra lluny,
Margalideta,
de terra lluny,
Margalidó.
-Què em dureu, vós?
..................................
-¿A qual serà?
-El Rei Gaspar!