Sa dona d’un moliner
té una vida regalada,
i com ve que l’ha acabada,
té s’ànima més cremada
que ses mans d’un carboner.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Moliners
Sant Joan
581
II
Jo me’n vaig a segar avall
i Déu sap quan tornaré,
i d’es doblers que duré,
garrida, farem un ball.
-Vols-me dir per què no cantes?
¿o tens es viure avorrit?
-¿Vols que et diga que no estic
tan bona com estava antes?
Mu mare em diu: -Quina hora és?
¿Qué véns de prop o de lluny?
-A cada casa hi ha llum-
(O està apagat o està encés!)