Sa dona d’un moliner té una vida regalada, i com ve que l’ha acabada, té s’ànima més cremada que ses mans d’un carboner.
Moliners
Sant Joan
¿Em veniu a demanar quina hora se pon sa lluna? A ca vostra n’hi ha una que ara ni mai se pondrà.
Vós sou perla sobre perla i coral sobre coral; vós sou matadora d’homos, curadora d’es meu mal.
Quina música tan seca és estada sa d’anit! Maria, aixeca’t d’es llit, tira’m una figa seca.
