Vaig veure un carai de llop
arran de la mar salada.
Vós sou tan lletja, estimada,
com sa mascara d’un pop.
Sa senyora reganyava:
-Tot ho vui ben adesat
Què li importa an En Bernat
si tot està empenyorat!
Per vel•la missa sagrada!
Estimada d’es meus uis,
¿em vols dir per què em deixares
i a Sóller te n’anares
sense dir “ase” ni “mul”?