Garrida, garrida meva,
¿què en tens, de fer-me penar?
¿Per què no em deixes tocar
aqueixa mà blanca teva?
Sa moixa era sa cuinera
i s’eriçó era es coc.
Com se cuidava d’es foc,
amb sos peus, a poc a poc,
en treia qualque pilot
de carn de sa greixonera.
Sa mola de Son Terrassa
mal la se’n dugués es vent,
perque sempre m’embarassa
i no puc veure Orient.