Damunt es reposadors
una ansera s’és rompuda,
i tot era sol i lluna,
garrida, pensant en vós.
Tots es cards i ses rioles
voldria porer taiar
perque tengués bon segar
s’estimat, dins ses Sitjoles.
Jo som un homo cortès;
no ho és el qui t’ha alcançada.
Garrida, ja t’has casada,
de tu no en puc haver res.