Quan te veig, mon cor se fon:
això és de tant que m’agrades;
i, si em fas venir debades,
mal tengués més punyalades
que lletres no hi estampades
a tots es missals del món!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Bunyola
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Declaració, Festeig, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
4694
Volum
I
Núm de pàgina
273
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
