Se queixava un llogater perque se dóna bon preu: troben molt que un jornaler guany vuit sous i mig, nou, deu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Jornalers
Artà
Assonant
149
II
El sol romangué esclipsat com va veure s’altre sol; se pensava esser tot sol i foren dos sols plegats.
Jo no som dona ni homo; no bec vi, i me diuen “gat” cada vegada que em desbarat. Un rellotge.
Si teniu finestra que miri a convent, teniu-la tancada, que anit farà vent.