En Randa va dir a sa dona:
-Bufa aquí, que l’hem d’inflar.
-Bufa tu, si vols bufar;
això no és feina de dona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carnissers
Artà
120
II
Oh cara de ramellet!
Ja no voleu res de mi.
Supòs que deveu tenir
qui vos apagui la set.
De matí, com l’amo em crida
per anar a abeurar es parei,
dic: -Senyor, dau-me remei
per porer passar aquest dia-.
En Miquel, mentres junyia,
ja se va posar a cantar,
i encara no era migdia
com la mort el va citar.
Se trobà lluny de remei;
no el porien dur ses cames,
i va desjunyir es parei
i el se’n va menar a ses cases.
L’amo per dar-li conhort,
-Miquel, mon fii, ¿què és estat?
-L’amo, una mal m’ha agafta,
que empens si serà la mort.-
El posaren dins un llit
i li taparen sa cara.
-Miquel, ¿que et vols morir aquí,
vols anar a ca ta mare?
-A ca nostra vui anar,
no em vui morir per aquí.
Mumare em consolarà.
Que Déu me do un bon camí!-
De ses cases fines a s’era,
temps tengué de pensar-hí:
-L’amo, tornau-me arrere
que no em muia p’es camí!-
Sa madona va sortir,
com el vé tan prim de cara:
-Miquel, mon fii, vine aquí,
que no et mancarà ta mare!-
No li va mancar sa mare
ni cosa que demanàs,
i, perque més bé estàs,
dins una oberta (sic) el posaren.
A mumare enviareu
que m’ha fet i m’ha nodrit,
que me trob a dins llit,
malat, i ella no em veu.
El qui hi anirà no diga
que me trob en aquest cas,
perque no se retgiràs
que no prenga fatiga.-
-A suaquí baix trobareu
un carro blanc envelat:
Es vostro fii estimat
qui és mort, i vós no ho sabeu-
Allà a sa Bassa Vermeia,
ells se varen encontrar.
Considerau quins plors feia:
tota se desfigurà!
-Mares que teniu infants,
tant si són petits com grans,
veniu a ajudar a plorar!-
Com fou a Sa Bassa Roja,
sa mare es descabeià:
-Oh, Senyor, ¿voleu girar
sa vostra misericòrdia?-
Lo primer que demanà:
-¿Que ha rebuts els sagraments?
-Ha rebuts es sagramnets,
també s’extremunció,
i ha donat l’ànima aDeu
amb bona devoció.
Ja és mort, ja es mort En Miquel,
aquell qui era amic nostro;
passem-li un parenostro
amb bona devoció.
Misericòrdia, Senyor;
misericòrdia, Déu meu!
Direm un “Crec en un Déu”
per la mateixa intenció.
Jo tenc un guerrer llogat
que fa sa feina per mi,
i sols no li he de dir
quin dia es mes ha acabat.