Sa madona de sa Torre
aplanaria un castell;
sa d’es Rafal, un aucell
travat, no el faria córrer.
Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Es vespre sou sa primera
que vos deixau de segar,
i es dematí sempre hi ha
fil o veta que nuar,
sols per esser sa darrera.