Aquesta ja és sa darrera
de ses cançons que faré.
Com a S’Estepar aniré,
floreta de taronger,
trauran ets uis ses figueres
i per ses rels ses murteres
faran paumes de fasser
i s’uiastre d’es llenyer,
Tonina, ja sabrà fer
fruit de cinquanta maneres,
aubercocs, peres, cireres,
i nous sense esser noguer.
Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.
Sabeu que he d’estar alerta
per por que no m’enganeu!
M’engana que no sieu,
en tota cosa, desperta!