Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
El pobre del sen Naiot
enguany correrà fortuna:
es gendre ha venut sa xuia,
sobrassada i camaiot.
Jo duc comandacions
a una d’aqueixes tres,
però no vui dir qual és
perquè no vaig de raons.