-Mumareta, anau a missa, jo us aguiaré es dinar.
Sa mareta se’n va a missa, tota sola la deixà.
Com sa mare surt de missa, ai, N’Aineta no hi trobà!
I pregunta a ses veinades: -¿L’hauríeu vista passar?
-Ja deu fer cosa d’una hora, l’hem vista amb so capità,
tota vestideta d’homo i amb so fussell en sa mà.-
I sa mare, ben resolta, a ca’s capità se’n va:
-Senyor capità, venia per un favor demanar.-
Com n’Aineta sent sa mare, descarada es presentà:
-Mumare, ja no som vostra , que ara som d’es capità.
El meu capità és bon homo i jo amb ell me vui casar.
Si a cas ell no em volia , mai me desempararà.
Si a cas me desemparava, botiga me posarà
de tomàtigues i pebres i també de bacallà.

Un temps me pensava esser
la reina governadora,
i ara m’han dit que he d’esser,
Juan, sa teva senyora.

Abans de sortir per vila,
mon pare ja et va avisar:
-No me parles de casar
en no esser que fos pobila.-
Com la vaig tenir pobila,
a ca nostra vaig anar:
-M’heu de donar terra i vinya
i unes cases on estar.