Cara de dos mil estrelles,
no em torbis l’enteniment.
Jo me pens tenir present
les onze mil meravelles.
Som jo qui desig estar
en sa teva companyia;
però a mi me’n prendrà
com el qui se’n va a captar
amb so senaió en sa mà
i diuen: −Un altre dia!
Un temps me feia sa clenxa
per anar a Son Rosselló;
ja és morta sa meva amor;
és morta i no hi tenc cap feina.