Un homo, en esser casat,
ja no l’alegren guiterres,
sinó unes bones terres
que li facin un bon blat.
Com vaig sentir ses campanes
que tocaven per mon bé,
es meu cor un salt va fer,
qui en tot es temps que viuré
no tendré ses colors sanes.
Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.