Sebastiana, En Tià
t’ha fet perdre sa ventura,
i tu ets tan criatura
que el te beus amb so mirar.
Perque és guapo i ben posat,
pot anar a ses cases riques.
¿A on són ses seves finques?
Que jo sapi, no en té cap.
Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!