Qui no té coneixement
ha de menester mesura.
¿Que no saps que la ternura,
per arribar a la veiura,
’ximateix costa turment?

En es cap de Formentor
hi agafen calamars grossos;
al•lota, sa teva amor
m’arriba an es moll d’ets ossos.

Francineta d’es meu cor,
tu ets sa meva poncella,
més viva que una centella,
i per mi vals un tresor.