Bon pa i bona escudella
diu que mai l’acabarà.
En haver fermat es ca,
li fa amenaces d’estella.

Vaja quina macarró!
que ho és de desmanyotada!
Ella se’n va a sa veinada:
- ¿Me vols aficar un botó?

Si me trobau p’es carrer,
es “bon dia” no em plangueu,
que encara m’alegrareu,
basta us haja volgut bé.
Jo vos vull i vos voldré
es temps que fadrí sereu.
Com més me murmurareu
i més mal de mi direu,
més voluntat vos tendré.