La vostra cara és com s’esca:
en tocar-la es foc, s’encén;
bona amor, com veis que pen,
no comporteu que patesca.

En Pau Batlí fa sedassos;
Na Mongeta, ventadors.
Ja s’han aplegats bons dos!
Vaja quins dos tripotrapos!
En Pau Batlí fa sabates
per moixetes i milans,
i antipassos per cans,
i guants per mostels i rates.
En Pau Batlí deu estar
a dins Calicant calent.
El farien ben content
si li duien què menjar!
En Pau Batlí deu estar
dins Calicant devertit.
En Perdut fa s’adormit
i es consum no vol pagar.
El ’ribaran a deixar
En Pau Batlí no va a missa
d’empegueït que n’està.
Es dia que se casà,
dotze pareis manllevà
per honrar-lí sa païssa.
. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. ..
(Aquí falta, pareix, un vers. El darrer de l’estrofa va sense consonància)
En Batlí, com se casà,
d’es brossat que va quedar
un carro se va encallar
set pams part damunt ses bandes.
En Pau Batlí ha vengut
de les Indis, de dur plata:
i ha duita fam qui el mata,
ronya per sa peli, i grata…
Quin viatge més fotut!

Ell és un jove lleial,
estufat, i fa de curro;
i jo pagaria un duro
de no haver-li dat portal.