Com fórem enmig de mar
que Cabrera descobria,
en barco anava i venia,
com ara, i me pareixia
que jo negat moriria
antes d’arribar allà.
A lo punt vaig invocar
los sants que més coneixia,
també la Verge Maria
que a Consolació està.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Navegació
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
149
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que m’envii una escudella
d’aigua del riu de l’amor.
Què has de dir! què has de xerrar!
Que ets de murmurar sa gent!
Tu n’ets un pedaç dolent
que rossega p’es torrent;
sols no paga s’aixecar!
Oh estimat, que anau de coix!
¿Que heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia
olor de carn que pudia,
i devíeu esser vós!
Tradicionari de Mallorca
