Com fórem enmig de mar
que Cabrera descobria,
en barco anava i venia,
com ara, i me pareixia
que jo negat moriria
antes d’arribar allà.
A lo punt vaig invocar
los sants que més coneixia,
també la Verge Maria
que a Consolació està.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Navegació
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
149
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mu mare, casar, casar,
que es partits no vénen sempre;
quan s’escudella és calenta,
llavò és s’hora d’escaldar.
En `ver de tornar ballar
a ca’n Peret de davant,
jo me n’he de dur un banc
perque no em facen llevar.
Carrer Nou, amb tantes roques,
com hi som no en puc sortir,
perque hi ha unes al•lotes
guapes que no tenen fi.
Tradicionari de Mallorca
