Com me duran nova certa
que s’és casada s’amor,
mos hem de menjar un moltó
rostit, a sa Font Coberta.
Enamorada cruel,
llengo llarga i profana!
Tu deixares per mundana
una fia de Santa Ana
que és Mare del Déu del cel.
En Menut amb so fauçó
segava com un al•lot
i se’n duia amb cada cop
la mitat de mig quartó.