Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat,
però veig aquí davant
aqueixes guapes donzelles.

Margalida, ja hi ha estona,
de lo meu cor governau:
governau de ma persona
com el Rei de la corona,
com el patró de la nau.

No em pensava, Bartomeu,
antes d’enamorar-mè,
que tu arribasses a ser
tan comandant d’es cos meu.