Ella reia i jo reia:
no m’ho poria pensar
que me n’anàs a llaurar
i no me’n dugués sa reia.
I sa meva amor me deia:
-Ja pensaràs a tornar!-
Com no hi ‘via de pensar,
si no me’n duia sa reia!

Jo duc comandacions
a una d’aqueixes tres,
però no vui dir qual és
perquè no vaig de raons.

Dóna’m sa mà, estimat meu,
es braç i es cos també,
que jo per tu deixaré
mu mareta, i no em sap greu.