Ja mogueren questió
perque tots dos la volien,
però ninguns coneixien
quin tenia raó.
En passar p’es Carrer Nou,
jo sempre hi pas vora vora.
Envit i truc i val nou!
La resta flors i joc fora!
El Senyor en taula sospira i dona sospirs molt grans.
Responen Pere i Juan:
-Oh, mon Mestre, ¿què teniu que donau sospirs tan grans?
-No te retgires, Oh Pere, no te retgires, Juan.
Dins l’hort de les Oliveres, judios me llegaran [sic]
i m’entregarà l’Apòstol amb la besada de pau.
Maria, la pecadora, ’nirà darrere, plorant.
No tenc respost de tu, Pere, ni tampoc de tu, Juan.