Jo em pensava que eres mort
com no et vaig veure, diumenge;
però mala herba mai mor
ni es bestiar la se menja.
Ja no hi ha res com la lluna
p’en sa nit donar claror.
Catalineta d’Honor,
tu dónes més resplandor
que no el sol devers la una.
Per enguany ja estic llogat,
camparé com camparé,
i un altre any me miraré
a on pos s’espigolat.