El dimoni li eixia
conforme d’un ermità
i li deia: -Catalina,
amb mi t’has de confessar.
-Jo no em vui confessar amb tu
perque ets dimoni d’infern;
jo me vui confessar amb Déu
perque me dugui an el cel.
-Què has de fer de bravejar!
Tanmateix no t’està bé!
¿Qui és aquell qui, quan visqué,
se morí i no nasqué
i sa mare el se menjà?
-Encara que molt poc sé,
germà, vos vui contestar:
Adam morí i no nasqué,
i sa mare el se menjà.
Sa mare era la terra.
Si llev sa mà d’es mantí,
es garrot tornarà blan.
Ses meves mules diran:
-Sa guerra de Tetuan,
¿que és venguda per aquí?