En Toni Curis va anar
a Lluc amb s’enamorada;
no era sa que estimava;
per això la va matar.
En Toni Cirus va dir :
-Senyor jutge, jo em defens,
que, si són plens los inferns,
encara hi ha lloc per mi.
¿Per què no em dau, estimada,
la paga, si la meresc?
Molts d’anys ha que jo sofresc
per vós la vida penada.
Quan s’estimat s’embarcà,
estava a la flor del món.
Ja no hi ha temps que no torn,
però aquest no tornarà,