Anant p’es camí, trob clots
que em desbaraten sa guia.
Estimat meu, no voldria
que fósseu per mi, algun dia,
guinavetet de dos tocs.

M’era seguit florejar,
un temps que pressa tenia,
i ara ja recoiria
ses miques que vaig deixar.

Cara de monya tronya,
tot ho tires per sa cara:
series bona per frare,
perque tens poca vergonya.