M’era seguit florejar,
un temps que pressa tenia,
i ara ja recoiria
ses miques que vaig deixar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Maria de la Salut
Dolor i plany, Festeig, Pas del temps i cicle de l'any, Solteria
7a7b7b7a
Mixta
4
4539
I
265
Al•lota encassota,
tu ets d’Es Llombards:
¿vols venir dimecres
i amb mi et casaràs?
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!