Un dia de poques feines,
un abre vaig empeltar,
i sa muda va aferrar
i s’abre se va secar
i ara, de llavò ençà,
n’he arraconades ses eines.
Si no et vols aficar espines,
persevera a anar calçat,
que s’anar amb falsedat
és de fadrins i fadrines.
A sa xuia da-li empena,
ara que hi ha llibertat;
llavò entra sa corema
i es porc ha d’estar tancat.