L’any passat en aquest temps,
si em colgava, no dormia,
esperant de cada dia
sebre los teus pensaments.
Ara passen dos casats:
un davant, s’altre darrere;
pareix que han venut a espera
o que ja estan embafats.
Un cervellet de pinsà
i sa sang d’una titina
i s’amor d’una fadrina,
saps quina cassola fa!