Vénguen, vénguen ses panades, es crespells i es flaons! A una altra banda ens esperen per cantar aqueixes cançons.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Panades
Esporles
339
III
La darrera estació que vaig fer amb s’enamorada, la vaig deixar qui plorava asseguda a un racó.
Madona, jo dejun vui, però no dejun de pa: jo dejun de festejar perquè tenc s’estimat lluny.
Sa pobila de can Ros, que seia a sa taula i reia, i a cada paraula deia: “Aquest bou, que és de tirós!”