A Montuïri són perros,
fan es joc d’es catalans
i solen dir que es seus sants
tenen ets ossos de ferro.

Si fosses com l’aucellet
‘niries per les altures
i veuries amargures
que per tu pas, ramellet.

Corren vint anys que som nat,
i no us ‘via presumida;
jo em pens si vos heu nodrida
a un roser, d’amagat!
Si jo l’hagués reparat,
prompte us haguera coïda,
maldament tota la vida
n’hagués d’anar escalabrat.