Ja no hi ha de qui fiar,
de ningú nat d’aquest món,
perque, com més amics són,
més alerta els has d’anar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Sencelles
Núm de glosa
970
Volum
III
Altres cançons relacionades
Vaig prometre d’anar a Lluc
amb sa meva enamorada,
i ara la m’han casada:
promeses no hi han valgut!
Un dia estava elevada;
se féu hora de dinar:
per darreria menjà
un rém, que florit tornà,
i la gent quedà astorada.
Oh Jesús, si jo tenia
cordes d’or per lligar-vós,
i el meu cor unit amb Vós
tant en sa nit com de dia!
Espòs de l’ànima mia,
el meu cor no té alegria
si està separat de vós.
Tradicionari de Mallorca
