Ja no hi ha de qui fiar,
de ningú nat d’aquest món,
perque, com més amics són,
més alerta els has d’anar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Sencelles
970
III
A S’Estorell vaig anar
a sonar per sa novia,
i me varen fer cantar
sense beure ni menjar
fins i tant que vengué es dia.
Val Déu, quina xeremia
que em varen sebre pegar!
Jo sé fer feina d’un sou,
de set doblers i de cinc,
i de quinze i de vint,
de devuit i de denou.
Una poma, dues pomes,
tres pomes fan un grapat.
Oh, cor meu desgraciat,
qui les veus i no les tornes!