Un moscard qui no té dents
se voldrà riure de mi:
sempre diu “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Insectes, aràcnids i cucs
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
330
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es dengue és un mal dolent
perque pega com espauma.
De sucre i de flor de vauma
me n’han dat a bastament.
Ell no se’n volia anar
N’Arnau, darrere sa porta,
i sa mare li va dir:
-Arnau, ¿què has de fer aquí?
Ell N’Antonina ja és morta!
Jo pas una pena gran
i no t’ho gosava dir.
¿Saps quan pots fiar de mi?
Quan tots dos podrem tenir
es cap damunt es coixí,
que ets alens se sentiran.
Tradicionari de Mallorca
