Jo tenc d’arribar a treure
es meus pèls de dos en dos.
Polit clavellet hermós,
quan pas gust de rallar amb vós,
es veis m’envien a jeure.

Jo estic malalta i no jec
ni cap metge me ve a veure.
¿Saps jo qui voldria veure?
Un jovenet que nom Pep.

De Valenci’ veig venir
un barco ple d’estidores
per taiar ses males llengos
a ses dones xerradores.