És un anyell negre i coix
que ha nat amb pèl de calonya,
és fii d’una euveia bona.
Quin animal tan hermós!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bestiar de llana
Poble
Puigpunyent - Galilea
Núm de glosa
44
Volum
II
Altres cançons relacionades
Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Al•lotes, coïu arreu,
que ets aucells mos fan la guerra:
Ses que ara deixau per terra,
d’estiu les enyorareu.
Amb guiterra i guiterró
vaig anar a ca Na Florida
i la vaig trobar adormida
amb so cap dins es fogó.
Tradicionari de Mallorca
