Al•lotes, coïu arreu,
que ets aucells mos fan la guerra:
Ses que ara deixau per terra,
d’estiu les enyorareu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Puigpunyent - Galilea
297
II
Dona hi ha en es meu carrer
que s’empatxa si duc punt.
Tot quant duc, me lluu damunt;
no som, com ella, eixanguer.
Mu mareta, no em pegueu,
que seré bona al•loteta:
agranaré sa caseta
cada pic que m’ho direu.
Es major conhort que tenc,
com m’agafa sa tristor,
és anar-me’n a un racó
i plorar secretament.