Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Puigpunyent - Galilea
Rima
Assonant
Núm de glosa
50
Volum
IV
Altres cançons relacionades
S’altre vespre somiava
que em ’via tornat casar,
i com me vaig despertar
tot sol dins es llit estava.
Bona nit, ma enamorada;
me’n vaig a colgar amb recel;
ja s’és mort aquell estel
que em dava l’hora indicada.
Dotze mules dins una era
solen fer es rotlo redó.
L’amo de Son Crestaió
ha penjat es seu sarró
es es coll de sa fornera.
Tradicionari de Mallorca
