Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Puigpunyent - Galilea
Assonant
50
IV
Ja en passareu, de fortuna,
si queis soldat, lo meu bé!
Peu descalç a Lluc ’niré,
si vos embarquen tot d’una.
No hi ha ombra més espessa
que sa torre d’un molí.
Faves ’vui, faves ahir:
són massa faves, mestressa!
Es fadrins d’es Capdellà,
s’arriesa los fa caure:
se pengen a una baula
per veure si se romprà.