Ses cases de Son Crespí
són molt altes i embelleixen,
i es fadrins hi acudeixen
d’una llego de camí.
Cada vegada que vénc,
sempre la trob impedida:
qui vos dóna gust, garrida,
si no hi és, no té assistent.
Quin bé em volies, tan fort!
Que mudasses, jo no ho creia.
Tants de comptes de tu feia,
estimat, com de la mort.