L’amo vei de Son Estaca
ha armat dos muls somerins:
les pastura p’es camins,
i són el diantre per batre.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mules i muls
Poble
Santanyí
Núm de glosa
38
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo som escapaç de fer
coses que Déu no farà:
almanco puc convidar
un germà meu a dinar,
i Ell no, perque no en té.
Pobre de Juan Amer!
Ja en deu passar, de trebai!
Es dilluns se’n va a sa Vall;
fins es dissabte no ve.
Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!
Tradicionari de Mallorca
