Entre les nou i les deu de sa part d’es dematí s’ego blanca se morí de l’amo de Son Guineu.
Euguers i eugues
Artà
Los abres d’aquí davant, val Déu que són de ditxosos! perque veuen, cada instant, vostros uis, mirais hermosos.
En Camunyes vei va fer un dinar i va convidar es moixos i ell.
Es peix és que fa escopir, i es vinagre, mala boca; estimada, vos vui tota, no teniu que posar-hí.
