En Perico Mascaró
i llavó Na Ferriola
juguen a la carambola
a devers s’Abeurador.
Cada pic que et veig, Maria,
lo meu cor sempre roman:
si fosses un poc més gran,
per casar et demanaria.
Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.