Un día una pastora se fue a pastorear.
Guardando sus rebaños, se puso a cantar:
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Al pasar por palacio, la Reina que la vió
le dijo: -Pastorcita, tu canto me gustó.
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Si tú eres buena niña, yo te regalaré
un vestido de seda, también lo bordaré.
¿Quieres vivir conmigo? Feliz tu vivirás,
guardarás mis ganados, también podrás cantar:
-Eso, señora mía, eso no puede ser,
mis padres son ancianos y me han de menester.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
265
Volum
IV
Altres cançons relacionades
No mudaré, Catalina,
s’amor que he posada en vós,
fins que sa terra d’es Cós
haja tornada farina.
Ma fia, pren-ho amb paciència,
pren el món així com ve;
jo faré sa diligència
per casar-te l’any qui ve.
D’octubre, dia primer,
es temps féu un desbarat,
supòs que ho tendrà apuntat
En Puceta Moliner:
sant ni santa no hi hagué
que d’ell no fos invocat.
Tradicionari de Mallorca
