Margalida, Margalida,
Margalida t’ho vui dir;
volta, volta, Margalida,
és s’amor qui m’ho fa dir.
En es carrer de ses Eres
ja no m’hi veureu tornar
perque diuen que allà hi ha
al•lotes molt malfeneres.
Com la mar pega engronsada
l mariner va perdent.
Quatre o cinc contraris tenc
que em fan girar es bastiment,
Maria, molta vegada.
No ho sabrà pare ni mare,
parents, germà ni germana,
si jo i tu anam malament.